Treballar la consciència emocional amb els nens (i amb els pares)

Des de fa un parell d'anys realitzo xerrades en escoles i instituts per pares sobre com potenciar la intel·ligència emocional mitjançant l'educació o, dit d'una altra manera, proporcionant pautes educatives per tal que els nens i adolescents es converteixin en adults autònoms, madurs i emocionalment intel·ligents.

A la primera part parlem del desenvolupament emocional i social dels nens per etapes i tot seguit passem a parlar de les emocions.

Què son ?

De quins elements estan composades?

Com interaccionen amb el nostre dia a dia?

Realment aquest punt donaria per fer una xerrada d'una hora i mitja tranquil·lament, però justament aquest és el temps que tinc per realitzar-la complerta. Com us podeu imaginar, la xerrada sempre s'allarga a les dues hores o més i fins i tot alguna vegada he hagut de tornar per acabar-la amb qualitat.

Hi ha un parell de coses imprescindibles respecte al tema de les emocions. Tots els moments i totes les accions van acompanyades d'una emoció. Estan presents quan agafem l'autobús, quan llegim un llibre, quan preparem el sopar, quan banyem els nens, quan escrivim un informe....Les emocions que ens acompanyen poden determinar el nostre comportament, especialment si no som conscients de com ens sentim (ja que llavors no las podem regular) i a, partir de determinats pensaments podem generar-nos un estat d'ànim o un altra i en conseqüència mostrarem una o altra conducta. 

Responeu igual a la conducta dels vostres fills quan arribeu enfadats de la feina que quan esteu de bon humor?

Un fet molt important a remarcar als pares és que això també passa amb els nens. Posem un exemple:

Fet: la mare em renya per no recollir la roba bruta després de dutxar-me.

Pensament, creença: mai faré res bé.

Conseqüències emocionals: frustració, ansietat i ràbia.

Conducta: tremolor, suor, crits, plorar, donar un cop, trencar un objecte….

Ara bé...que passaria si enlloc de pensar "mai faré res bé" el nen pensa "ostres! quin cap! he tornat a deixar-me la roba!" o bé "que pesada la mare, sempre està repetint el mateix" ?

Si recordeu, d'això vam parlar a l'entrada sobre el model humanista- estratègic i també fa referència a les distorsions cognitives de Beck el model ABC de Ellis.

Ara bé....reaccionarà igual la vostra filla al comentari si s'ha barallat a l'escola amb la seva millor amiga o si té una excursió al dia  següent?

A partir de la introducció del tema de les emocions passo a parlar de la importància de la consciencia emocional, es a dir, a ser capaç d'identificar com em sento en un moment donat. Identificar una emoció és imprescindible per poder passar a la següent etapa que és regular-la. Com podem ajudar als nens a reconèixer les seves emocions? Algunes idees:

• Ensenyar al seu fill a reconèixer els seus estats i canvis emocionals. Exemple: “fa una estona somreies i ara sembles seriós, que t’ha passat/ t'ha passat res/ ha ocorregut alguna cosa?”.
• Ensenyar la relació que hi ha entre el que pensem, el que sentim i com actuem.
• Ensenyar-los a comprendre els estats emocionals dels altres (empatia) Exemple: la teva germana està trista perquè no troba la seva joguina.
• També podem treballar l'empatia fent servir els dibuixos o les series de TV: què ha passat? per què penses que plora? per què penses que riu? com penses que ho pot solucionar?....
• Normalitzar les emocions, començant per un mateix, com a procés natural de la vida. Exemple: estic preocupat perquè avui he tingut un problema. Fem de models.
• Parlar no només del que s'ha fet sinó de com s'ha sentit fent-ho. No centrar les converses només en les accions.
• Ser conscients de l’ús i les conseqüències de l’etiquetatge. Exemple: si li dic que és molt entremaliat.

Hi ha tres emocions que moltes ocasions els nens barregen i poden generen un comportament molt similar: l'avorriment, l'enuig i la tristesa. Si els nens aprenen a discriminar entre aquests 3 sentiments poden aprendre a regular-los i respondre de forma adient i també els serà més fàcil identificar-los de forma correcta en els altres, es a dir, treballarem l'empatia.

Per exemple si un nen identifica que està avorrit i hem treballat amb ell formes d'actuar en aquestes ocasions respondrà de forma més efectiva i autònoma que un nen que ho estigui i no sàpiga com afrontar-ho. Un exemple: disposar d'una caixa de recursos amb activitats a fer. Podem tenir dos caixes: activitats dins de casa i activitats fora de casa, en funció de l'edat del nen.

Una altra situació. Un nen molt tímid que té una festa d'aniversari prevista. Segurament estarà ansiós i preocupat i això pot comportar que la conducta a casa empitjori (i anirà en augment a mida que s'aproximi la data). Una bona idea es buscar un conte on es presenti una situació similar i treballar la identificació d'emocions a partir de la història. Després, per augmentar el seu control sobre la situació i la seguretat en ell mateix podem fer simulacions (role-playing) de diferents situacions que es pot trobar o que a la conversa han sorgit com problemàtiques per ell (si veieu a l'hora treballem la resolució de problemes). Alguns exemples de situacions: l'hora de donar els regals, com respondre quan l'amic li digui que li agrada molt o com respondre si l'amic li diu que no li agrada, com proposar una activitat per fer, com presentar-se a la gent que no coneix, com demanar si vol més beguda....

Un element important en la consciència i el control emocional és tenir clar que els altres no son els responsables de les nostres emocions.

Tu no em fas enfadar. Jo m'enfado.  Jo sóc la responsable de les meves emocions.

A continuació us deixo una sèrie de jocs que podeu fer servir tant a casa amb els vostres fills, com a escoles o casals, per potenciar la consciencia emocional dels nens:

Disposeu de bibliografía sobre la temàtica aquí. 

Psicologia i PIR por Olga Pérez Pérez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.