Estructura poblacional, de classes i ocupacional a Catalunya

Estructura social a Catalunya

• D'on s'obtenen les dades? Censos de població (cada 10 anys), padrons municipals  (cada 5 anys), enquestes. 
• Organismes oficials: INE i IDESCAT. 

Estructura poblacional: demografia i moviments migratoris. 

• Fonts de canvis en la població: creixement vegetatiu i moviments migratoris.

Creixement vegetatitu o natural (diferencia entre el nº de naixements i el nº de defuncions)

• Evolució de la població: entre 81-96 creixement pròxim a 0; a partir del 96 creixement degut a recuperació econòmica, immigració i augment de natalitat. 
• Canvis en la distribució de la població per grups d'edat. 
• Tendència futura envers un envelliment de la piràmide poblacional.
• Augment de població a Catalunya superior respecte a Espanya a tots els anys des de 1998.
• Pes demogràfic de Catalunya en el conjunt Espanyol s'ha incrementat significativament. Dins de Catalunya, a Barcelona un gran augment del pes demogràfic d'un 53 % a un 77% en el 1981. Tot seguit hi ha un lleuger descens, arribar a representar en el 2007 el 74% del pes demogràfic de Catalunya. 
• Pèrdua de població en el Barcelonès del 91 al 2001 i l'augment de població en les comarques que l'envolten. En els darrers anys es recupera. 

Creixement intercensal 

• Pujada del 1900 al 1981. Excepció al 1940-50: postguerra. 
• Del 81 al 91, descens brusc de la població degut a la crisi econòmica. 
• A partir del 91 augment gràcies a l'entrada de la població immigrant. 

Tendència a la baixa del moviment natural

• Natalitat: descens
• Fecunditat (nº de fills/dona)
• Descens
• Augment de l'edat mitjana a la maternitat
• Augment dels fills nascuts fora del matrimoni
• Comparació de dades de natalitat i fecunditat amb dades socioeconòmiques: correlació positiva. 
• Recuperació econòmica i arribada d'immigrants: augment de la natalitat i fecunditat. 

*Una dada curiosa:  al 1995, a Catalunya, la diferencia entre naixements i defuncions va arribar a ser de 8. Increïble. 

• Nupcialitat: del 75 al 86 s'observa una forta davallada que es manté força estable amb una lleugera tendència a la baixa. A l'any 2008 va arribar a 4,16 matrimonis per mil habitants. 
• Característiques dels nous matrimonis: augment de l'edat dels nuvis (homes 32 i dones 29). 
• Mortalitat: a partir dels 80 disminueix considerablement, existint actualment una lleuger procés ascendent. 
• Diferència entre sexes: major mortalitat masculina fins als 75 anys, a partir d'aquest moment les diferències disminueixen. 

*Dada: al 1975 la mortalitat infantil estava en el 15,4 i actualment es situa a 2,7.  La mortalitat infantil és un indicador del nivell de benestar d'una societat.

• Esperança de vida: en augment.
• En el 2002. Els homes en els 77 anys i les dones en els 83.
• Superior en Catalunya que en Espanya i la UE.

Estructura institucional (temari específic)

1. Generalitat de Catalunya
2. Parlament de Catalunya
3. President de la Generalitat
4. Govern i Administració de la Generalitat

Estructura de classes

•  L'estratificació son les desigualtats estructurades entre diferents agrupaments d'individus. 
• Existeixen clàssicament 4 sistemes d'estratificació: esclavitud, sistema de castes, estaments i classes socials.
• Conceptes propis de l'estratificació social: diferenciació social; desigualtat social; adscripció; assoliment; classe social; estructura ocupacional, d'autoritat i de la propietat; estatus; mobilitat.
• La classe social fa referència a un conjunt de persones que comparteixen recursos econòmics comuns que influeixen sobre el seu estil de vida.
• Pel que respecta la mobilitat, fa referència al moviment d'individus entre diferents classes socio-econòmiques. Pot ser de dos tipus:
• vertical: ascens o descens.
• horitzontal: canvis geogràfics (canvis de feina).
• Anàlisi de l'estratificació social combina la perspectiva relacional (de classe) i la perspectiva gradacional (d'estrat). 
• Estratificació social a Catalunya:
• Creixement de la nova classe mitjana en detriment de la classe alta com de la classe baixa. 
• La nova classe mitjana és assalariada, té competència professional i disposa de controls del mecanismes d'aprenentatges.
• Més importància en l'anàlisi de la variable ocupació que de la variable propietat. 

Estratificació ocupacional

• Fonts per conèixer el mercat laboral: EPA i OTG. 
• Població activa i inactiva
• Població activa: persones majors de 16 anys  que tenen ocupació o que no en tenen però la cerquen activament. 
• Si augmenta la població activa d'un país, augmente la seva potencialitat productiva. 
• Població inactiva: persones que no tenen feina i no fan res per buscar-la. 

• Taxa d'activitat: ratio entre la població activa i la població de 16 anys o més. 
• Incorporació a la feina i dona:
• A Catalunya inferior que d'altres països desenvolupats, però superior que a Espanya. 
• augment de la taxa d'activitat de la dona a Girona, comarques centrals i Barcelona.
• inferior a Terres de l'Ebre i comarques més rurals.
• L'augment de la taxa d'activitat total a Catalunya entre el 92 i el 2009 és deguda a l'increment de la taxa d'activitat femenina.
• Població ocupada: població de 16 anys o més que tenen un treball per compte d'altri o que exerceixen una activitat per compte propi.

• Població aturada: inactivitat forçosa de la mà d'obra, persones que volen treballar però no poden trobar feina. 
• els mínims valors de la taxa d'atur es troben en el 2006 i 2007, sent la taxa d'atur al 2009 d'un 16,2 a Catalunya.
• El mercat de treball està segmentat d'acord a factors com el gènere, el tipus de contractació, el nivell d'estudis i el territori. 

Fonts:
Enquesta demogràfica 2007
IDESCAT
Cos de Psicòlegs. Volum 3. Acadèmia Adams (2010).
Estratificación y estructura social
Estratificación, estructura de clases y desigualdad




Psicologia i PIR por Olga Pérez Pérez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.