Examen Psicòlegs de la Generalitat

Qüestionari tipus test del temari general (model B)
Respostes correctes (model B)

Preguntes de resposta curta

Supòsits pràctics

Estructura poblacional, de classes i ocupacional a Catalunya

Estructura social a Catalunya

• D'on s'obtenen les dades? Censos de població (cada 10 anys), padrons municipals  (cada 5 anys), enquestes. 
• Organismes oficials: INE i IDESCAT. 

Estructura poblacional: demografia i moviments migratoris. 

• Fonts de canvis en la població: creixement vegetatiu i moviments migratoris.

Creixement vegetatitu o natural (diferencia entre el nº de naixements i el nº de defuncions)

• Evolució de la població: entre 81-96 creixement pròxim a 0; a partir del 96 creixement degut a recuperació econòmica, immigració i augment de natalitat. 
• Canvis en la distribució de la població per grups d'edat. 
• Tendència futura envers un envelliment de la piràmide poblacional.
• Augment de població a Catalunya superior respecte a Espanya a tots els anys des de 1998.
• Pes demogràfic de Catalunya en el conjunt Espanyol s'ha incrementat significativament. Dins de Catalunya, a Barcelona un gran augment del pes demogràfic d'un 53 % a un 77% en el 1981. Tot seguit hi ha un lleuger descens, arribar a representar en el 2007 el 74% del pes demogràfic de Catalunya. 
• Pèrdua de població en el Barcelonès del 91 al 2001 i l'augment de població en les comarques que l'envolten. En els darrers anys es recupera. 

Creixement intercensal 

• Pujada del 1900 al 1981. Excepció al 1940-50: postguerra. 
• Del 81 al 91, descens brusc de la població degut a la crisi econòmica. 
• A partir del 91 augment gràcies a l'entrada de la població immigrant. 

Tendència a la baixa del moviment natural

• Natalitat: descens
• Fecunditat (nº de fills/dona)
• Descens
• Augment de l'edat mitjana a la maternitat
• Augment dels fills nascuts fora del matrimoni
• Comparació de dades de natalitat i fecunditat amb dades socioeconòmiques: correlació positiva. 
• Recuperació econòmica i arribada d'immigrants: augment de la natalitat i fecunditat. 

*Una dada curiosa:  al 1995, a Catalunya, la diferencia entre naixements i defuncions va arribar a ser de 8. Increïble. 

• Nupcialitat: del 75 al 86 s'observa una forta davallada que es manté força estable amb una lleugera tendència a la baixa. A l'any 2008 va arribar a 4,16 matrimonis per mil habitants. 
• Característiques dels nous matrimonis: augment de l'edat dels nuvis (homes 32 i dones 29). 
• Mortalitat: a partir dels 80 disminueix considerablement, existint actualment una lleuger procés ascendent. 
• Diferència entre sexes: major mortalitat masculina fins als 75 anys, a partir d'aquest moment les diferències disminueixen. 

*Dada: al 1975 la mortalitat infantil estava en el 15,4 i actualment es situa a 2,7.  La mortalitat infantil és un indicador del nivell de benestar d'una societat.

• Esperança de vida: en augment.
• En el 2002. Els homes en els 77 anys i les dones en els 83.
• Superior en Catalunya que en Espanya i la UE.

Estructura institucional (temari específic)

1. Generalitat de Catalunya
2. Parlament de Catalunya
3. President de la Generalitat
4. Govern i Administració de la Generalitat

Estructura de classes

•  L'estratificació son les desigualtats estructurades entre diferents agrupaments d'individus. 
• Existeixen clàssicament 4 sistemes d'estratificació: esclavitud, sistema de castes, estaments i classes socials.
• Conceptes propis de l'estratificació social: diferenciació social; desigualtat social; adscripció; assoliment; classe social; estructura ocupacional, d'autoritat i de la propietat; estatus; mobilitat.
• La classe social fa referència a un conjunt de persones que comparteixen recursos econòmics comuns que influeixen sobre el seu estil de vida.
• Pel que respecta la mobilitat, fa referència al moviment d'individus entre diferents classes socio-econòmiques. Pot ser de dos tipus:
• vertical: ascens o descens.
• horitzontal: canvis geogràfics (canvis de feina).
• Anàlisi de l'estratificació social combina la perspectiva relacional (de classe) i la perspectiva gradacional (d'estrat). 
• Estratificació social a Catalunya:
• Creixement de la nova classe mitjana en detriment de la classe alta com de la classe baixa. 
• La nova classe mitjana és assalariada, té competència professional i disposa de controls del mecanismes d'aprenentatges.
• Més importància en l'anàlisi de la variable ocupació que de la variable propietat. 

Estratificació ocupacional

• Fonts per conèixer el mercat laboral: EPA i OTG. 
• Població activa i inactiva
• Població activa: persones majors de 16 anys  que tenen ocupació o que no en tenen però la cerquen activament. 
• Si augmenta la població activa d'un país, augmente la seva potencialitat productiva. 
• Població inactiva: persones que no tenen feina i no fan res per buscar-la. 

• Taxa d'activitat: ratio entre la població activa i la població de 16 anys o més. 
• Incorporació a la feina i dona:
• A Catalunya inferior que d'altres països desenvolupats, però superior que a Espanya. 
• augment de la taxa d'activitat de la dona a Girona, comarques centrals i Barcelona.
• inferior a Terres de l'Ebre i comarques més rurals.
• L'augment de la taxa d'activitat total a Catalunya entre el 92 i el 2009 és deguda a l'increment de la taxa d'activitat femenina.
• Població ocupada: població de 16 anys o més que tenen un treball per compte d'altri o que exerceixen una activitat per compte propi.

• Població aturada: inactivitat forçosa de la mà d'obra, persones que volen treballar però no poden trobar feina. 
• els mínims valors de la taxa d'atur es troben en el 2006 i 2007, sent la taxa d'atur al 2009 d'un 16,2 a Catalunya.
• El mercat de treball està segmentat d'acord a factors com el gènere, el tipus de contractació, el nivell d'estudis i el territori. 

Fonts:
Enquesta demogràfica 2007
IDESCAT
Cos de Psicòlegs. Volum 3. Acadèmia Adams (2010).
Estratificación y estructura social
Estratificación, estructura de clases y desigualdad




Psicologia i PIR por Olga Pérez Pérez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.

Psicòlegs Generalitat de Catalunya

Els 25 temes del temari general els podeu aconseguir a la web de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.

Us aviso que estan molt resumits i que cal ampliar. Us aconsello llegir-vos la Constitució i l'Estatut d'Autonomia com a mínim. 

Respecte els 75 temes específics de psicologia, es poden dividir en vàries categories. 

Una primera part és clarament psicològica (podríem dir que seria com el PIR però en resum, molt resumit). 

Una segona part seria psicológica però clarament orientada a l'administració. 

Una tercera part que seria purament administració (per exemple, estratificació social a Catalunya...vaig caure de cul amb aquest tema). 

I finalment una última part que seria com un sac amb temes diversos i dispersos, encara que relacionats amb la psicologia.

On aconseguir el temari específic?

- a la vikipedia podeu trobar molts temes, basats en els llibres de la acadèmia Adams i bibliografia complementaria. 

- els llibres que ha preparat la acadèmia Adams.

- apunts del PIR, en plan esquema molt resumit. 

- la web de la Generalitat, si teniu temps i paciència, podeu trobar tot el temari vinculat amb l'administració. 

- legislació i normativa.

- fent cerques amb el Google, fincat les paraules correctes.

- en el aquest bloc aniré penjant alguns resums personals.

Pels 35 primers temes no tinc gaire problema, però pels restants he adquirit els dos llibres de la acadèmia Adams, ja que no tinc temps d'anar llegint i resumint tota la informació que hi ha a la web. Ja us dic ara que m'ha fet molt de mal, perquè ho venen a un preu que és una vergonya i un abús. 

Pensament

Introducció

Components del pensament (percepció, memoria, consciència, emocions)

Tipus de pensament 

Enfocaments teòrics 

- Com a acte reflexiu. Jhon Dewey.

- Psicologia cognitiva: com a resolució de problemes. 

- Conductisme: procés associatiu. 

- Tª de la Gestalt: reestructuració perceptiva.

Aspectes implícits en el pensament (discriminació, valoració, abstracció, generalització, predicció, control, imaginació).

La formació de conceptes o categorització

-  Introducció. Autor: Bruner.

-  Tipus de conceptes

- Teories principals en la formació de conceptes (conductistes clàssiques, conductistes mediacionals, cognitives: teories de la comprovació d'hipotesis i teoríes probabilistiques).

-  Estratègies en la formació de conceptes: d'examen i d'enfocament.

Resolució de problemes

- Conceptualització

- Etapes: preparació, anàlisi, producció, verificació i reaplicació. Fenòmen circular. 

- Procediments bàsics de resolució de problemes

Raonament deductiu (general a particular)

- Sil·logisme lineal o inferència transitiva

- Sil·logisme categorial

- raonament proposicional

Raonament inductiu (particular a general)

- Predicció i probabilitat. Heurístics.

- Causalitat. Biaixos.

Esquemes

- Característiques

- Tipus (marcs; guions; de domini; socials; d'autoconcepte)

- Funcions (comprensió, percepció visual, de memòria i de comportament)

Pensament creatiu

- Concepte

- Pensament divergent i J.P. Guilford: trets cognitius primaris de la creativitat (fluïdesa, flexibilitat, originalitat)

- Torrance: condicions del pensament creatiu.

- Pensament creatiu i personalitat. Trets diferenciadors dels individus creatius.

Psicologia i PIR por Olga Pérez Pérez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.