Es tracta d'un curs que vaig realitzar al
COPC el 29 i 30 d'abril. El curs el va realitzar Jordi Hernández de la
Fundació Carme Vidal i estava organitzat per la Secció Alternativa de Resolució de Conflictes del
COPC.
L'índex del curs era:
- El conflicte com a símptoma i resultat del processament cognitiu i emocional: processos cognitius i emocionals, intel·ligència i conducta.
- Procés i recursos de comunicació per a la prevenció i gestió de conflictes: recursos de comunicació indirecta; aplicació d'estratègies i recursos per a la prevenció de conflictes en el context escolar i familiar; aplicació de recursos en la gestió de conflictes: eines per millorar el processament emocional i el control de la conducta problema i gestió i ajuda en el context familiar.
Els curs va ser molt interessant encara que se'm va fer molt curt, tranquil·lament podria haver durat 5 o 6 dies més i encara tindria gust a poc.
Primerament ens van explicar la teoria PASS sobre la intel·ligència. La Teoria PASS de la Intel·ligència sorgeix del Model d’Integració de la Informació elaborat per J.P. Das i col·laboradors de la Universitat d’Alberta (Canadà); que el 1975 varen formular la Teoria del Processament Cognitiu de la Informació.
Aquesta teoria entén la intel·ligència com un procés dinàmic i modificable i no com un resultat estàtic (QI). Això vol dir que entre l'input d'informació i l'output o resultat hi ha 4 processos cognitius (PASS): la planificació, l'atenció; el processament simultani i el processament seqüencial.
Primerament hem de tenir la llanterna, es a dir, l'atenció orientada a la tasca i a continuació el planificador ens ajuda a preguntar-nos: que em demanen? Es a dir, a establir l'objectiu. Després de saber que haig de fer, faig una valoració de les conseqüències, moment on s'introdueixen les emocions, les motivacions i les creences.
Una vegada que ser que haig de fer i decideixo que soc capaç de fer-ho i m'interessa, l'atenció novament juntament amb el planificador ens ajuden a escollir una estratègia: com ho faig?
A continuació haig d'aplicar l'estratègia i finalment avaluar el que he fet i modificar l'estratègia utilitzada si no he obtingut el resultat desitjat.
Però que passa si penso que no sóc capaç de fer-ho i que sóc un desastre? Automàticament mostraré una conducta de defensa: no planificada ni pensada.
Aquest fet ens informa de dues coses:
- els processament cognitiu i l'emocional son independents però estan connectats.
- que el processament emocional és el realment important a l'hora de prendre decisions.
Joseph LeDoux neurobiòleg explica que quan observem un estímul amenaçant, com una serp, la informació segueix el següent camí:
ulls --> tàlem --> còrtex --> amígdala
Però que a més a més d'aquesta via, la informació també va directament del tàlem a l'amígdala, de forma que aquesta posa en marxa conductes de defensa automàtiques abans que ni tan sols la informació hagi arribat al còrtex i siguem conscients de què estem veient.
Ara imagineu que l'estímul amenaçant enlloc d'una serp sigui perdre un partit, que algú es rigui de tu, una mirada....com actues quan veus una serp? com actuaries si per tu perdre un partit fos igual d'amenaçant que una serp?
Ara bé, com arriba a ser igual d'amençant per un nen perdre un partit que una serp? Mitjançant les creences i valors que es van consolidant a partir de l'experiència.
"Sóc bo, sóc de valor, sóc digne d'estima si sempre guanyo"
"Jo tinc valor sempre que puc fer el que m'agrada"
"Qui crida i dóna cops es fa respectar"
"Sóc tonto"
"Tinc un problema d'atenció"
"Sóc dolent"
"O la doy o me la dan"
Som violents, som agressius, som impulsius, som mentiders, som ganduls, som desmotivats o aprenem a ser-ho?
Com reconeixem les conductes de defensa, immadures, automàtiques, de bloqueig emocional?
- Son exagerades: fora de lloc.
- Son incongruents (comunicació verbal i no verbal)
- Criden l'atenció, son provocatives
- Estan fora del control racional (son automàtiques)
- Son compensadores, analgèsiques.
- Necessiten un factor precipitant, extern.
L'origen es troba en les creences d'identitat, la seguretat personal i l'autoestima.
Alguns recursos de comunicació indirecta dels que vàrem parlar.
- la mediació i la negociació.
- l'acompassament.
- la dissociació.
- fer servir condicionals i formulacions teòriques.
- ús de la primera- tercera persona.
- interrupció del patró: amnèsia postrance.
- les disculpes.
- externalització del problema.
- proporcionar eines que afavoreixen el control emocional: prescripció el símptoma, ús de metàfores, ús de símbols- imatges, ús de contes.
- genera un procés per evitar el càstig: si torna a passar un altra dia, quina serà la conseqüència?
- normes clares: pactar, aclarir i negociar.
Finalment el curs va acabar amb casos pràctics a nivell escolar i a nivell familiar.
A la web de la fundació trobareu un recull d'articles sobre aquest model, alguns dels quals us podeu descarregar. I finalment us deixo alguna de la bibliografia que ens va passar el Jordi i que val molt la pena:
Casuela, C. (2006) Jardineros, princesas y puerco espines. Construyendo metáforas México: Alom Editores.
Das JP. Kar R. Parrila RK. (1996) Cognitive planning. The psychological basis of intelligent behavior. London: Sage Publications Ltd.
Nardone, G., y Watzlawick, P. (1983) El arte del cambio. Barcelona: Herder.
Timoneda, C. (1999)
Cognición, emoción y conducta: Modelo Humanista-Estratégico. Una propuesta de diagnóstico e intervención basada en y desde la práctica. Revista de investigación educativa, vol. 17, núm. 2, pág. 515-520.
Psicologia i PIR por
Olga Pérez Pérez se encuentra bajo una Licencia
Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
